Dia: 17 de juny de 2011

Josep Manzano_1r DEP Secr. Mult._Formació Professional

Fa temps hi havia dos ocells tancats dins d’una gàbia. Un dia, per un oblit humà, la porta es va quedar oberta i un d’ells va cridar:
-Per fi lliure! -i va sortir volant- però veient que l’altre moixó no el seguia li va exclamar:
-Què fas? No véns? -i l’altre li va respondre:
-No ja em va bé viure aquí.
L’altre, burlant-se’n, li va dir:
-Estàs boig, però tu mateix.
L’ocell es va allunyar volant i volant… De cop va sortir una àguila, el va atacar i se’l va menjar.

Àlex Dobarro Pérez_1r DEP Secr. Mult._Formació Professional

Dorms, somies… generalment, estàs relaxat. Tot el que vols al llarg de la teva vida ho aconsegueixes en un instant, et sents realitzat, satisfet. Però, tot s’esvaeix quan sents un soroll distorsionat i profund. Obres els ulls. Apagues el despertador maleint-lo profundament perquè un nou dia, dur i llarg, s’obre davant teu. I és en aquell moment quan ho perds tot, quan tornes a la crua i dura realitat de la vida quotidiana, i has de seguir lluitant per aconseguir els teus somnis. Perquè tal com va dir Calderón de la Barca: La vida és somni, i els somnis, somnis són…