Dia: 22 de juny de 2011

Betsabé Ripoll_2n Estètica_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Quins són els sentiments de l’escriptor en veure el full en blanc? Quina angoixa ha de sentir en descobrir que la imaginació se li ha esgotat? Com s’ha d’enfrontar a un esbós que no li aporta cap idea? Quin és exactament el seu patiment en observar que els recursos se li esgoten? A més, el temps li fa burla i no l’ajuda en el seu dolor. Ell només pensa que ha de retornar un treball important i s’adona que el seu pou de creativitat ha quedat estèril. Tot acaba i ara veu la llum; el somriure de l’home estimat; i, finalment, pot reprendre l’escrit que ara conta aquesta memòria.

Alexandra Sebastián_2n Estètica_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Encara recordo els matins que em portava a l’escola, els estius que passàvem junts, les aventures a les muntanyes, i aquella olor a pipa que desprenia la seva roba. Solia tenir molt caràcter, però a mi mai em renyava. Recordo que per a cada situació tenia un bon refrany que m’ajudava a seguir endavant i, sobretot, recordo el seu riure innocent. Tants moments compartits i ara només són esborranys per a ell… M’entristeix pensar que no recordi qui sóc, quin és el meu nom o que ni tan sols recordi la seva família… La meva infància sempre anirà de la mà del meu avi.