Dia: 26 de juny de 2011

Mireia Cuaresma_1r DEP SASO_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Cada vegada que em mires penso què estaràs pensant, què sents; però no tinc paraules per preguntar-te per por a perdre’t. Saps que els meus sentiments, els guardo per a mi, no sé demostrar-los fins que la ment explota i diu: parla, tu pots, ànims! Et veig connectat i penso, em parlarà?, no puc esperar molt i dic: ja està, li parlo jo. Comencem a parlar i sembla que tot és diferent ja que no et veig la cara i tot està amagat per la pantalla. Després et trobo pel carrer i no em surten les paraules i quan surten les dic amb veu molt fluixa o ja te n’has anat. Però, quan quedem al xat, tot canvia i les paraules són mirades i somriures.

Tània Ibern López_1r DEP SASO_FORMACIÓ PROFESSIONAL

Ni tan sols la persona més sàvia del regne pogué donar una explicació coherent a l’actuació d’aquell vell boig, com podia un home caminar damunt l’aigua? El savi s’apropà al boig i li digué.
-Sóc el teu sobirà i t’ordeno que em diguis com ho has fet!
El boig entre rialles l’agafà del braç i el portà fins al riu i li demanà què era el que veia en aquell riu. El savi digué:
-Aigua, només hi veig aigua!
El boig el mirà i li respongué:
-Si vols veure-hi aigua, hi haurà aigua, si tu vols veure-hi el pont hi haurà el pont.