Dia: 27 de juny de 2011

Anna Boneta_1r Batxillerat Científic_ESCOLA ANDORRANA

Quan siguis gran voldràs viure a Barcelona perquè és la millor ciutat del món. Compartiràs pis amb les teves amigues i tindràs una gata que es dirà Kiara. Tindreu una terrassa enorme plena de plantes on us passareu tot l’estiu prenent el sol. Et compraràs una furgoneta taronja amb la qual viatjaràs arreu del món i tornaràs a casa per Nadal. Per desgràcia, de moment t’has d’aguantar, seguir estudiant i fer cas als teus pares, no hi ha més remei. Però en els pitjors moments, podràs consolar-te imaginant un futur millor que t’empenyi a seguir endavant.

Josep Bartumeu_1r Batxillerat Científic_ESCOLA ANDORRANA
Sóc un àtom d’oxigen. Un sol àtom d’oxigen. Amb l’hidrogen i el nitrogen formo l’aire, l’element que dóna vida a tots els organismes. Però un dia vaig decidir anar a explorar el món sol. Vaig descobrir que quan era respirat per un humà provocava mucositat als pulmons, col·lapsava els alvèols, sobrecarregava a poc a poc cada cèl·lula del cos i, si estava molt concentrat, provocava la mort. Aquell dia vaig entendre que els àtoms, com els humans, tenim unes capacitats gairebé il·limitades amagades dins nostre. Ara el dilema és què fer-ne: donar la vida o treure-la. Jo sóc un sol àtom d’oxigen, però mai més seré un àtom d’oxigen sol.