Mes: juny de 2011

Àlex Ferreira_Terminal SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

Un dia et despertes amb un sol radiant. Et gires i trobes al teu costat aquella persona que estimes, que et complementa. T’aixeques i te la quedes mirant. Veus com dorm, pots sentir com respira, i fins i tot pots sentir com li batega el cor. En aquell moment sense adonar-te’n, somrius, et sents més ple que mai. T’agradaria que aquests segons no passessin mai, que cada despertar fos com aquest, que cada dia la tinguessis al costat. Simplement, poder dir que ets feliç. Però, de sobte, et despertes i no trobes ningú al teu costat, et pares a pensar i t’adones que era un somni, un somni que depenent del que facis, podria ser real.

Tania Ferreira_1r SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

No és fàcil escoltar el so de la felicitat. Aquesta sensació immensa d’alegria que et dóna ganes de lluitar per la vida pròpia, aquest sentiment meravellós que t’omple el cor i fa que la tristesa desaparegui. Diuen que els més feliços són els nens; pobrets ells, que encara no saben res de la vida… De petits tots som feliços, de grans ja és una altra història. Però, encara que els problemes ens envaeixin, sempre hi ha dues coses que no hem de perdre mai: el somriure i l’esperança, perquè la felicitat existeix per tots, només hem de mirar-la amb bons ulls.

Joan Martínez_1r SB_LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja hi era abans que nosaltres, donant el color als nostres hiverns. Tan perillosa i atractiva a la vegada… Cada any cap al mes de novembre es comença a deixar veure entre nosaltres, però per culpa nostra cada any tarda més a arribar i se’n va abans d’hora. Aquell sentiment de felicitat en despertar-se i veure-ho tot blanc i assossegat ja gairebé no el tenim. Què direm als nostres néts quan ens demanin què és la neu? Per què ja no n’hi ha? La neu anomenada or blanc és molt més que això, és tot un món que s’ha de cuidar i preservar perquè hi ha coses que no tenen preu.

Mònica Castro_Batxillerat SocioEducatiu_Formació Professional

És l’hora… s’apropa… notes la seva escalfor… et trobes indefensa… no t’imagines què pot succeir… no el vols ni mirar… diu el teu nom… el cor et va a mil… estàs sufocada… et sortirà pel pit tot el nerviosisme… ell t’ho explica per no espantar-te… no vols escoltar-lo… vols que acabi ràpid i el puguis veure… però ell continua… i et sents intimidada… penses: Acaba!… dóna-me’l… sents que explotaràs… què és el que hi haurà allà?… continua parlant… però ja està disposat a donar-te’l… va… estàs preparada… agafa’l… puff…. he aprovat!…

Eva M. Montes Rivas_Batx. SocioEducatiu_Formació Professional

Per què cada vegada que estem bé penso en l’amor i, quan realment em penso que estic enamorada, em dónes una desil·lusió i torno a entrar en la confusió; confusió de si continuar o no continuar, de si val la pena esforçar-me per fer-te feliç, si jo no sóc plenament feliç. Què és el que em dónes per perdonar un mal gest, una mala paraula… però quan penso en tu només se m’acudeixen coses bones i records meravellosos que tots dos hem passat junts durant aquest temps i que m’agradaria tornar a reviure perquè ara hi ha dies que no veig que torni a sortir el sol quan abans mai s’amagava.