Dia: 16 de novembre de 2011

Víctor Abillà_4t SEG. ENS. ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Sona el despertador. S’aixeca. S’asseu al banc de sota el portal. Reflexiona sobre tot el que ha viscut i sobre el maleït accident que va fer que perdés la seva família. El pobre avi havia viscut sol els últims deu anys. Un accident de cotxe li havia destrossat tota la seva vida. Era vidu. La seva filla va morir. Ell era el conductor. El fill gran, per oblidar la tragèdia de la seva germana i el pare, al qual feia màxim responsable, se’n va anar a viure molt lluny. L’avi cada dia es plantejava el mateix. La vida l’havia deixat de banda. Va sentir una punxada al cor i no va a tornar a bategar. Per fi aconseguia la tranquil·litat.

Oriol Call_4t SEG. ENS. ESCOLA ANDORRANA ORDINO
Jo era sobre un llit. Els meus ulls es van obrir i vaig entreveure la silueta d’una dona que m’era familiar. Em recordava la meva xicota. Em vaig sobresaltar, no reconeixia res del meu entorn. Estava vestit amb una bata blanca. La gent passava per davant meu força de pressa. Tenia un fort maldecap i ho veia tot borrós. Em preguntava on seria la Marta. Era l’únic que recordava, la seva presència a la meva esquena mentre la portava a casa amb la meva veloç motocicleta. Vaig tancar els ulls. Ara era conscient del que realment havia passat. La Marta, vaig pensar. No m’ho perdonaria mai. Ja no em veuria de la mateixa manera.