L’amic perfecte

Carlos Puente_3r A secundària ESCOLA ANDORRANA SANTA COLOMA

M’he despertat amb un repte: buscar un amic nou i millor. Només aixecar-me del llit he pensat en la frase que va escriure Hugh MacLeod: “Tots tenim un Everest particular i hem vingut a aquest món per escalar-lo”. M’he proposat buscar l’amic perfecte, i m’he posat en marxa. Durant hores he buscat pertot arreu, he fet l’impossible. N’hi havia de baixets i d’alts, de massa lletjos o de massa guapos, els que lligaven massa. N’hi havia de tots colors, però no he trobat l’ideal fins que he topat amb un anunci pel carrer on deia: “Qui busca amics sense defectes es queda sense amics”. Proverbi turc. Llavors m’he adonat del que havia fet.

No puc tornar-hi

Ot Mayoral_3r A secundària ESCOLA ANDORRANA SANTA COLOMA

El cigarret que tinc a la mà s’està acabant, deixo anar una última glopada de fum que s’escola entre les reixes del restaurant i, dissimuladament, el llenço al terra. Estic intentant llegir un llibre, però fa estona que he perdut el fil de la història. Damunt la taula només hi ha les ulleres, el llibre i una amanida de pollastre mig acabada. Miro enfora, i només veig els rètols de neó que es reflecteixen en l’asfalt mullat. La dona que m’ha atès ve a recollir l’amanida i em pregunta si estic bé. Moc el cap afirmativament i espero que se’n vagi. Fa estona que hauria hagut de tornar a casa, però no puc. No trobo cap motiu per fer-ho.