Torna amb mi

Jesús Rubio_1r BPR COMPTABILITAT LYCÉE COMTE DE FOIX

El 18 d’octubre em vaig aixecar com qualsevol altre dia, però aquell va ser un dia diferent. Tenia molt present que a les sis de la tarda viatjaria cap a Armènia amb la selecció de futbol. Faltaven poques hores per marxar i encara estava a classe quan el meu professor va rebre una trucada. Em va mirar i em va dir que m’esperaven a recepció. Vaig sortir volant, no sabent què podia passar però quan vaig veure el meu germà plorant, ja vaig saber què havia passat. Em va caure el món a sobre. A Armènia, durant deu dies, vaig estar completament sol sense l’amor ni l’afecte de cap familiar. No cal dir que va ser molt dur. Et trobo a faltar…

No se’n pot dir amics

A. Teixeira_1r BPR COMPTABILITAT LYCÉE COMTE DE FOIX

S’està posant de moda el fenomen dels amics traïdors. Els que per davant són el que volen fer creure que són, però que per darrere són el que ja sabíem que eren. Fa ràbia admetre que els que creies que eren amics teus són els que saben com ferir-te on més et fa mal i, a sobre, són uns covards perquè t’ho fan per darrere. Moltes vegades no s’adonen del mal que et fan perquè pensen que ets un titella sense sentiments, que et deixes manipular per ells. Això és aprofitar-se dels més dèbils. Crec, doncs, que és millor tenir-ne pocs i saber de quin peu calcen que tenir-ne mil que es mostren d’una manera i actuen de forma ben diferent.