Dia: 13 de desembre de 2011

Marc Tarruell Roma_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Estimada persona. La meva timidesa fa que cada dia pensi més en el teu somriure, en la teva mirada, en els teus cabells daurats que m’enceguen d’amor. Des que et conec no puc viure sense que, de tant en tant, em saludis amablement. Un, dos, tres segons és el que dura aquesta fantàstica sensació, després, tot és desesperació. Desesperació perquè veig que amb mi no canvies. Que cada dia sents el mateix per mi, que cada dia estic més a prop del precipici. Sentir una cosa tan profunda per tu és el que fa que dia sí, dia també, jo sigui la persona que més t’estima en aquest mocador verd i blau amb el qual eixugo les meves llàgrimes.

Xavi Pérez Torrent_3r ESO COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA

Trobo el teu rostre en el llòbrec. La teva mirada enreda la meva. Només vull existir si és al teu costat, vull viure per sempre en aquest somni. Mai no em sentiré tan lliure com en aquest etern moment que, consumint-se, cada cop és menys. Únicament vull sentir els batecs del teu cor. Ritme constant, harmonia exuberant. Cada carícia em fa delirar. No necessito ni vull temps per a discórrer, només em fa falta l’alè del teu somriure. Cap vocable arribarà a declarar-me mai qui ha estat el faedor del meu anhel, només tu em revelaràs l’arcà que amaga aquesta ànima. Necessito dir-te quelcom ètic, amb sentit, però no puc. T’estimo, ho sento.