Dia: 17 de desembre de 2011

Míriam Daravano_4t ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL

Camino per un passadís llarg i fosc, sense cap raig de llum ni de color. Miro enrere, imatges tristes i doloroses es reflecteixen nítidament sobre la superfície de les parets, com una pel·lícula; davant, les parets estan buides però lluminoses i alegres. M’intento apropar, però una força lligada al meu peu em reté. Una cadena amb una bola gegant d’acer em força perquè no pugui avançar més. Intento trencar-la, però és massa dura. M’assec en aquell terra dur i fred, només sóc una presonera dels meus records i del meu passat. I amb un pas lent i feixuc, arrossegant aquella bola, intento dirigir-me cap a un futur indefinit.

Esther Regada_4t ESO COL·LEGI SANT ERMENGOL

Recordo aquell dia que ens vam conèixer. Jo estava sola i trista, sentada en un racó. Recordo com vas posar la teva mà sobre la meva esquena, com vas seure al meu costat sense pensar-ho dues vegades i com vas començar a parlar-me. Em sentia tan bé que la tristor va desaparèixer en un instant. Recordo que em vas agafar la mà i ens vam posar a cór­rer i a cridar com si ens coneguéssim de tota la vida. Mai no m’has preguntat què em passava aquell dia, només vas voler que fóssim amigues per sempre. Recordo la nostra amistat i la visc, perquè aquells bons temps, encara ho són, encara existeixen i seguiran existint en els nostres cors.