El mirall

Arià Missé_3r C SECUND. ESCOLA ANDORRANA ORDINO

Recordo que un dia vaig veure un noi que em va resultar molt familiar i que feia molt temps que no el veia. Vaig veure que aquell noi era molt sexy i tenia un gran somriure que li anava d’una orella a l’altra. Ell era alt, guapo (molt guapo), portava unes sabates clavades a les meves i una samarreta molt semblant a la meva, els pantalons que portava ell també eren una mica iguals als meus. I com que em va fer tanta il·lusió veure’l, vaig anar cor­rent cap a ell per a fer-li una abraçada fortíssima. Vaig veure que ell venia amb la mateixa velocitat que jo i… pam! Vaig xocar amb un gran mirall que em reflectia.

No somïis a donar O

Andrea Márquez_3r C SECUND. ESCOLA ANDORRAA ORDINO

Tenia tres anys quan vaig començar l’esport que desitjava fer sempre, el ballet. Ara en tinc setze i estic fent proves per entrar a la millor escola de ball, en la qual sempre he somiat, però amb el meu aspecte no crec que aconsegueixi… res. La meva vida es basa en el ballet i a entrenar, entrenar i entrenar, sempre al màxim. No tinc temps per a la resta, però tampoc el vull tenir, només vull que arribi el dia que em miri al mirall i sigui aquella nena prima, amb cames llargues… en fi, aquella que sempre he volgut ser: pesar-me i donar zero; sí, zero; llavors sí que seré la noia en la qual sempre he somiat…