Clàudia Caminal_3r secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP
Ahir vaig anar de compres amb unes amigues. De seguida, ja va venir una dependenta darrere nostre. En aquell moment ens vam sentir observades perquè estava sempre darrere. La sensació és diferent quan vaig amb un adult. Quan vaig amb la meva mare, la dependenta s’apropa amablement a oferir-nos la seva ajuda: “Que vol que l’ajudi? Necessita alguna cosa? “A les botigues pensen que els joves només entren als establiments per robar. Doncs, jo penso que darrere d’una persona que sembla innocent –un home gran, una senyora ben vestida, una mare amb el seu fill– també pot haver-hi una persona que pot agafar alguna cosa que no és seva.