Dia: 19 de gener de 2012

Júlia Díez_3r ESO A COL·LEGI SANT ERMENGOL

M’estiro a l’herba, al mig d’un camp. Miro el cel, però no hi veig res més que foscor. Començo a recordar el que vaig fer i me’n penedeixo molt, però no puc anar enrere en el temps. No sé què fer i em passo els dies plorant per tu, pel mal que em vas fer. Cada cosa que veig o faig, cada petit moviment, em recorda a tu. La felicitat que tenia al teu costat no tenia preu, com tampoc no el tenien ni el teu somriure ni les teves carícies. M’estimaves, sí; però potser notava que no en tenia suficient. Necessitava que cada matí m’enviessis un missatge dient-me que m’estimaves i que mai ho deixaries de fer, passés el que passés.

Marta Muñoz_3r ESO A COL·LEGI SANT ERMENGOL

Em desperto, un sobresalt. Em pregunto: Què passa? Què és? Immediatament sé que és l’àvia. Està preparant el suc de taronja. Com sempre ens ha despertat a tots. Petits i grans anem a cop de xiulet. Ara esmorzar, ara posar-se el banyador… correu que és tard… no oblideu la crema del sol, les ulleres, la gorra. Embotits, com unes sardines en llauna dins el Mini, anem a passar una estona divertida a la platja. Baralles, rialles i crits, però els avis, contents. Tenim pocs dies per estar amb ells. Cadascú vol que estiguin només per ell, però els hem de compartir, encara que de vegades els voldríem regalar a qualsevol.