Júlia Díez_3r ESO A COL·LEGI SANT ERMENGOL
M’estiro a l’herba, al mig d’un camp. Miro el cel, però no hi veig res més que foscor. Començo a recordar el que vaig fer i me’n penedeixo molt, però no puc anar enrere en el temps. No sé què fer i em passo els dies plorant per tu, pel mal que em vas fer. Cada cosa que veig o faig, cada petit moviment, em recorda a tu. La felicitat que tenia al teu costat no tenia preu, com tampoc no el tenien ni el teu somriure ni les teves carícies. M’estimaves, sí; però potser notava que no en tenia suficient. Necessitava que cada matí m’enviessis un missatge dient-me que m’estimaves i que mai ho deixaries de fer, passés el que passés.