Dia: 10 de febrer de 2012

Jesús Saez_3r D SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Aixecar-se de bon matí i pensar que el teu cos viurà experiències inexplicables dos cops per setmana. El dia es fa llarg, i les hores passen molt lentament. Espero amb impaciència l’arribada de les sis i mitja. Surto de casa i perquè el temps em passi més ràpid m’entretinc amb els col·legues. Per fi, ha arribat l’hora i em trobo als vestidors. Entro a la sala i començo a escalfar abans que arribin els altres. L’entrenadora ens guia durant les dues hores següents: fem prepa i aparells… Uf, acabo fet pols. Però ha valgut la pena, arribo a casa i la sensació que he viscut és única. Només em cal esperar 48 hores per tornar-hi.

Alex Vinyal_3r D SECUNDÀRIA ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

M’aixeco i penso en ella, dino pensant en ella, vaig a dormir i també somio en ella. És aquella persona que et sembla bonica, que et comença a agradar, que cada vegada t’agrada més, però ella, ni cas. T’ignora, com si no existissis i tu tampoc t’atreveixes a explicar-li el que sents. I tota aquesta lluita s’esfuma el dia que arriba l’altre i te la pren al teu davant. Però diuen que hi ha segones oportunitats i ara et toca a tu. El noi l’ha deixat, i tu ets allà per escoltar-la, per donar-li suport, perquè t’expliqui com està i perquè tu li diguis que en trobarà un altre i que serà encara millor… Noia, que no veus que aquest sóc jo!