Dia: 2 de febrer de 2012

Sergi Gispert_2n A econòmic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

A mesura que vaig escrivint aquestes poques paraules, es van consumint, a poc a poc, els caràcters. De fet, no sé què escriure. Podria explicar un dia a la meva vida, un entrenament, un fet rellevant que m’ha passat, o m’hagués pogut passar, simplement, inventar-me qualsevol història. Però ja ho he dit, aquestes paraules es van consumint, de mica en mica, a mesura que vaig escrivint cada frase. Tot compta: un espai, una lletra, una paraula. Arribat aquest punt, faig recompte. Me’n falten! Ara sí, amb aquestes últimes paraules tot s’acaba. Microrelat.

Anna Aguareles_2n A econòmic ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Una pirueta, un moviment de braç i una pausa. El públic aplaudeix i em sento satisfeta i feliç. La coreografia ha sortit perfecta. Em dirigeixo al vestidor sense esperar l’opinió dels jutges, em descalço i m’asseco la suor. Estic sola, i això fa que em senti tranquil·la, però de sobte, apareixen una vintena de periodistes i fans que comencen a cridar el meu nom desesperadament. De cop, sento un fort cop a la galta i a l’obrir els ulls em trobo estirada en un llit, observo, sembla un hospital. Reconec una cara, la meva mare, pronunciant el meu nom, i un soroll d’una màquina reproduint un so molest: pip, pip, pip… Tot era un somni.