Dia: 12 de març de 2012

Ivan López_4t ESO INSTITUT ESPANYOL

Al carrer vaig veure un noi d’uns 12 anys que semblava ben atabalat. Jo, amoïnat, vaig a anar a socorre’l. El vaig agafar i li vaig parlar a poc a poc, sense pressa. Em va demanar que truqués a l’ambulància ja que es tractava d’un tema mèdic. El seu germà estava molt greu a casa. L’havien apallissat en una baralla que hi havia hagut al  carrer. El pare per corregir-los els havia avisat abans i ara no hi podien comptar. No s’hi havia pogut fer res. Les màfies arraconen els petits. El seu germà necessitava ajuda urgent. El seu cos no aguantaria ni un minut més. Els vaig ajudar. Ja som a l’hospital, plens d’impotència i ràbia al cos.

Gustavo da Silva_4t ESO INSTITUT ESPANYOL

Pires és un noi que està una mica descol·locat, però és essencial per a l’equip. Juga tàcticament, tot i que la seva col·locació al camp és molt discreta. L’equip assaja molt les seves jugades i els jugadors sempre escolten les explicacions i comentaris. Aquell cap de setmana l’equip va perdre contra el segon classificat. Evidentment tots es van lamentar i li van donar les culpes. Malgrat tot, l’equip del Pires va proclamar-se campió, tots plegats van arraconar l’entrenador per ficar-lo a la dutxa. Va sortir xop d’alegria. L’èmfasi i l’esforç que va posar tot l’equip a la lliga i la felicitat que sentien va ser d’admirar.