Dia: 16 de març de 2012

Andrea Dobarro_1r C BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL

Saps que t’estic observant, però alguna cosa t’incita a dissimular. Sents la meva veu al teu clatell. Intento no fer gaire enrenou, perquè tinc vergonya, tinc por que els teus ulls es concentrin en els meus i connectem. Notes la meva presència, un calfred. Jo intento fer veure que paro atenció a un llibre que no sé de què parla, però en el fons vull que m’ofereixis el millor dels teus somriures. T’escolto parlar. Tens la veu dolça, però no t’estàs dirigint a mi. Et tinc al costat, però alhora estàs massa allunyat de mi. De sobte t’aixeques, em mires i te’n vas. Indiferència. I si…? Què hagués passat, si…? Massa tard!

Marc García_1r C BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL

Cada dia passo davant de la dama de gel i aquest hivern, que està sent més càlid, la veig trista, diferent. Una nit, que no puc dormir, miro per la finestra i em sembla veure que la dama de gel està plorant. De cop i volta, veig com el seu cavall es comença a moure i tota l’estàtua s’enlaira i surt volant per sobre de les muntanyes. No m’ho puc creure i decideixo anar-me’n a dormir. Al matí següent, m’aixeco i ho veig tot nevat. L’estàtua està envoltada de blancor. A les notícies l’home del temps diu que ha arribat un front d’aire siberià, però jo sé qui ha sigut, ha sigut la dama de gel que torna a ser feliç.