Andrea Dobarro_1r C BATXILLERAT INSTITUT ESPANYOL
Saps que t’estic observant, però alguna cosa t’incita a dissimular. Sents la meva veu al teu clatell. Intento no fer gaire enrenou, perquè tinc vergonya, tinc por que els teus ulls es concentrin en els meus i connectem. Notes la meva presència, un calfred. Jo intento fer veure que paro atenció a un llibre que no sé de què parla, però en el fons vull que m’ofereixis el millor dels teus somriures. T’escolto parlar. Tens la veu dolça, però no t’estàs dirigint a mi. Et tinc al costat, però alhora estàs massa allunyat de mi. De sobte t’aixeques, em mires i te’n vas. Indiferència. I si…? Què hagués passat, si…? Massa tard!