Dia: 21 de març de 2012

Jan Benet_1r LINGÜÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Avui, com cada dia, m’han despertat a dos quarts de sis del matí amb l’estrident i habitual soroll de la campana. La porta s’ha aixecat i l’home vestit de verd m’ha colpejat amablement amb un pal perquè sortís a l’exterior. A fora tot seguia igual que cada dia, m’han alimentat amb un tros de carn rància i durant tot el dia m’he resignat a morir-me de fàstic a la llum del sol mentre grups del que anomenem “persones” es divertien mirant-me i gaudint, inconscientment, de la seva situació respecte a la meva. I, com cada dia, ningú s’ha parat a pensar que no només les “persones” tenen el dret de ser lliures.

Clàudia Valdés_1r LINGÜÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Mira l’horitzó, no pensa en res, només en les vistes fantàstiques de la Costa Brava. Es demana per què no s’ha parat abans a respirar i deixar-ho tot enrere, en tot cas, durant uns minuts. Una ràfega de vent despentina el seu recollit i deixa caure un ble de cabells sobre el seu rostre, lliure durant uns instants d’aquella goma que l’oprimia i l’obligava a estar endreçat. Així, deixa un moment les preocupacions, comença a cantar sense donar importància a les notes desafinades o a les paraules inventades. Com en un somni, amb el cor ple de llibertat, sembla que no s’adona de com n’és de bonica.