Jan Benet_1r LINGÜÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT
Avui, com cada dia, m’han despertat a dos quarts de sis del matí amb l’estrident i habitual soroll de la campana. La porta s’ha aixecat i l’home vestit de verd m’ha colpejat amablement amb un pal perquè sortís a l’exterior. A fora tot seguia igual que cada dia, m’han alimentat amb un tros de carn rància i durant tot el dia m’he resignat a morir-me de fàstic a la llum del sol mentre grups del que anomenem “persones” es divertien mirant-me i gaudint, inconscientment, de la seva situació respecte a la meva. I, com cada dia, ningú s’ha parat a pensar que no només les “persones” tenen el dret de ser lliures.