Dia: 25 de març de 2012

Letícia Teixeira_Terminale STG LYCEE COMTE DE FOIX

Recordes quan eres petit que tot era perfecte? Aquelles lletres m. a. p. s (millors amics per sempre) les escrivies pertot arreu on podies. I te les creies! Però quan vas creixent, tot el que has dit, pensat i somiat t’adones que és mentida. Quan creixes has de pensar solament en tu i no en la resta de la gent que diuen ser els teus amics i no ho són, perquè a la mínima, al més petit entrebanc, et deixen de banda, t’abandonen quan més els necessites. Sabeu que en aquesta vida, o t’espaviles i penses solament en tu, o vius amargat per culpa de gent que no et mereix i que no es preocupa per tu i s’oblida de tu sense miraments?

Irene Rossell_Terminale STG LYCÉE COMTE DE FOIX

Avui m’aixeco de bon matí per anar a buscar el pa al forn que hi ha al davant de casa. Quan de sobte una moto de gran cilidranda se m’endú. En aquell moment vaig veure tota la meva vida passar davant meu, tot i així, em sentia molt impotent en veure que no em podia moure, ni parlar. Al cap d’un instant em vaig quedar inconscient, obro els ulls i veig un jove eixerit que em mira fixament, és l’infermer de l’ambulància. En arribar a l’hospital de Nostra Senyora de Meritxell ja em trobava molt millor, podia enraonar quasi perfectament i podia moure les cames sense cap dificultat, tot i així, el cap em donava voltes. Quin un ensurt!