Dia: 26 de març de 2012

Alexa Noel_2n C LYCÉE COMTE DE FOIX

Iu Tor, 7 anys. Així em diuen els professors al principi d’any. Si no, em dic Calla. A casa llegeixo El Petit Nicolas, no sé per què però m’hi identifico. Potser perquè té la meva edat, és el pallasso de l’escola, com jo. Aquest nen m’inspira per trobar bestieses a fer. L’última que he llegit: agafa la cartera del mestre i l’amaga a l’armari. No m’hi atreveixo, em fa por. Quan toca la campana, agafo les coses al Pau, i pujo al senyal de davant l’escola que diu “Freneu, escola”. Algú va corrent a l’escola? Avui és l’últim dia de curs, i el mestre es jubila. Per amistat al Pau, he pujat al senyal amb la cartera del mestre. Divertit?

Vanessa Dias_2n C LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot va començar un dia d’hivern passejant pel parc, on vaig trobar-me amb una noia tan bonica com els flocs de neu que queien del cel i es posaven sobre les meves mans. Tenia les galtes vermelles i la pell molt blanca, portava un pintallavis vermell que li definia molt els llavis, i els ulls de color blau turquesa. No podia deixar de mirar-la; quan se’n va adonar va riure, com si ja hi estigués acostumada. Ella era alemanya i jo jueu, però m’era igual, em vaig aturar, li vaig agafar les mans i li vaig dir que m’agradava molt. Vaig tastar aquells llavis, aquell sabor de mel que mai no oblidaré i mai no deixaré de tastar.