L’amor possible

Vanessa Dias_2n C LYCÉE COMTE DE FOIX

Tot va començar un dia d’hivern passejant pel parc, on vaig trobar-me amb una noia tan bonica com els flocs de neu que queien del cel i es posaven sobre les meves mans. Tenia les galtes vermelles i la pell molt blanca, portava un pintallavis vermell que li definia molt els llavis, i els ulls de color blau turquesa. No podia deixar de mirar-la; quan se’n va adonar va riure, com si ja hi estigués acostumada. Ella era alemanya i jo jueu, però m’era igual, em vaig aturar, li vaig agafar les mans i li vaig dir que m’agradava molt. Vaig tastar aquells llavis, aquell sabor de mel que mai no oblidaré i mai no deixaré de tastar.