L’orquestra

Àlex Ribas_3r A ESO COL·LEGI JANER

El cotxe va enrere o endavant, però no va de costat, sinó que gira a la dreta o l’esquerra. No va en una direcció indefinida, sinó que el conduïm on volem. Però si una roda deixa de girar, com el podem dirigir? Afecta d’alguna manera al so del motor? Podem tenir una gran melodia o un soroll horrorós. Cada peça és complementa amb la resta i forma part d’una gran orquestra per compondre una bona audició. Quan una peça deixa de funcionar, deixa de completar les altres i el so es fa insuportable. Si hi afegim un bon director encara funcionarà millor i amb harmonia. Motor i conductor es comporten com un sol ésser. Un cop acabada la funció s’ha d’abaixar el capó.

L’intèrpret

Canòlich Álvarez_3r A ESO COL·LEGI JANER

Tot era fosc, tot silenci. Una única llum il·luminava una escala pendent i estreta. El director ens observà amb confiança i de sobte, començaren els aplaudiments. Un cop has sortit ja no pots tornar enrere. Seus al teu lloc i neguitós intentes no mirar el públic. Et tanques en un món, només entès pels teus. Torna el silenci. El director ens mira de reüll i amb un gest comença la música. Un acord potent surt de l’escenari i una sensació inexplicable et recorre tot el cos. S’acaba l’obra, t’aixeques, saludes i te’n vas. Satisfet penses “han estat uns simples minuts per al públic, uns grans minuts per a mi, i això és el que compta”.