Laura Navarro_2n A LYCÉE COMTE DE FOIX
Recordo que davant de casa de les meves cosines hi havia un prat gran ple de neu, on hi passejava una guineu. Era tan presumida que sempre caminava de peu. Li agradaven les pistes de Soldeu. Anava amb trineu pel Pirineu. Tenia un mestre que es deia Andreu, i sempre deien adéu. També creien en Déu. Un bon dia l’Andreu es va trencar el peu esquiant en aquell prat ple de neu. La guineu entristida va ser breu i li va dir adéu, i va marxar a peu. I des de llavors cada cop que anem a visitar l’Andreu ens diu sense cap dubte “passeu, mengeu i beveu, que aquella guineu m’ha deixat sense veu”.