Dia: 30 de març de 2012

Nerea Iglesias_2n A BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL
Els curiosos s’aturen, declinen el cap i dibuixen un somriure burlesc; la trobada amorosa entre l’artista i la seva obra sembla meravellar tots i gaudeixen de la seva compenetració. Els dibuixant traça, pel que sembla, línies aleatòries que de tant en tant amoixa i acaricia amb els seus dits i, sovint, coqueteja amb el seu llenç: li regala somriures amb l’esperança que el traçat les torni i accepti la floreta. El pintor intercanvia freqüents mirades entre la tela i jo i, esclata en una rialla d’un instant per continuar submergit en les seves traces. I entre riures i mirades compto els minuts per mirar-me en un improvisat mirall.

Nerea López_2n A BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Era el moment. Les cames li tremolaven, la veu s’aturava, els batecs del cor s’acceleraven i a poc a poc s’intensificaven. Sentia les mirades de tota la gent del seu voltant fixes en ella. Això encara la posava més nerviosa. Com havia arribat a aquell punt? Cada cop dubtava més de les seves possibilitats. I si no estava a l’alçada? La inseguretat l’envaïa per dins. No sabia què fer ni com reaccionar. Però llavors, sense saber per què, respirà profundament i es deixà portar. La melodia s’apoderà de tots els seus sentits, deixà de tremolar, els batecs disminuïren i la seva veu sonà per tota la sala.