Estefania Esgueva_2n B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT
El neutre color blanc dels llençols regnava de nou als patis del jardí, una barreja del verd de la gespa, el marró de les parets i la suavitat del vent m’endinsaven en un món de tranquil·litat incomparable a qualsevol altra sensació fora d’aquells patis. El pare tornava per dinar a passes gegantines però aquest cop amb un somriure encara més satisfet que de costum, corrent a veure com es trobava la mare. Gairebé no es movia de l’escala, menjava molt i somreia per qualsevol cosa. De vegades es tocava la panxa. El pare passava hores mirant-la. Potser li feia por, igual que a mi, allò que contínuament feia que la panxa creixés.