Dia: 9 d'abril de 2012

Andrea Freitas_1r STGC LYCÉE COMTE DE FOIX

Una nena estirada al terra plorant. Passava la gent i se la quedaven mirant. Ningú s’atrevia a demanar-li què li passava. Ella alçava el cap, mirava la gent amb uns ulls tristos però ningú se li atansava. La gent continuava passant davant d’ella, la miraven però res, ningú s’hi apropava. ,Ella desesperada, plorava encara més, fins i tot cridava, volia atreure l’atenció dels altres. Però la gent com si res. De sobte, la nena alça el cap i veu una dona que la mira atentament, l’agafa fortament de la cama, no la deixa anar, continuava plorant, tremola… i li diu: mare, per fi m’has trobat!

Coral Alvárez_1r STGC LYCÉE COMTE DE FOIX

L’amistat és una de les relacions humanes més belles d’aquest món. És un tresor que hem de trobar i conservar perquè duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat. Passem la majoria de la nostra vida al costat dels amics, els solem considerar com la nostra família. No els hem de decebre, ni podem deixar-los de banda en moments difícils. Els donem la mà per treure’ls del fang de la vida. El nostre gest podrà ser tan significatiu per a ells, que per primera vegada entendran el que és un amic sense que calguin paraules. L’amistat fa que estar en el món valgui la pena.