Dia: 11 d'abril de 2012

Sandra Colell_1r B BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sempre havia pensat que els somnis tenien un significat especial. Aquell era realment estrany i començava a preocupar-lo, tenint en compte que portava nits i nits somiant el mateix. Apareixia ell, corrent sense parar, per milers d’escenaris diferents. Corria i corria, sentint-se invencible i invulnerable. Sentia una gran fortalesa a les cames. Creia que era una advertència, que volia dir-li alguna cosa. Va esbrinar-ho dies més tard, quan després de l’accident de moto els metges van pronosticar-li el pitjor dels diagnòstics: havia perdut completament la mobilitat de les cames. Ara ja era massa tard. Mai més podria tornar a córrer.

Paula Molías_1r B BATXILLERAT COL·LEGI SANT ERMENGOL

Sóc una d’aquelles persones que em passo més de 40 minuts sota l’aigua de la dutxa. A part de rentar-me, ballo, canto i parlo, i el més important: m’inspiro. Però sembla que l’escalfor de l’aigua que llisca el meu cos m’esvaeix les idees i al final mai les puc plasmar. I amb això vull dir que si tingués un paper i un llapis a mà, podria fer-me o bé la  poeta més famosa, o l’escriptora més important, o la directora de cinema més engi­-nyosa. Encara que de moment, prefereixo sortir de l’aigua i anar corrents a prendre nota de la meva idea, perquè tot i que no arribi a ser cap escriptora d’elit, almenys tindré el meu microrelat.