Dia: 24 d'abril de 2012

Rut Escoda_1r Artístic B E. ANDORRANA DE BATXILLERAT

Els arbres s’interposaven en el meu camí, cada cop em costava més avançar. Quan ja havia perdut l’esperança d’aconseguir-ho, vaig veure una llum entre els arbres, la llum de l’esperança. Amb un últim esforç, per fi vaig arribar al final d’aquell passadís de foscor i l’herba, que abans dificultava el meu pas, va donar lloc a una sorra blanca i fina formada per les llàgrimes d’amors perduts, per les llàgrimes de gent a qui no   se’ls havia donat una segona oportunitat. A l’horitzó, el gegant sol que donava vida a la gent d’aquest país de flors, tenyia el cel daurat.

Júlia Viladomat_1r Artístic B E. ANDORRANA DE BATXILLERAT

Estirada aquí, al meu llit, me’l miro amb atenció i amor. Un amor incondicional pur i sincer. Descobreixo uns nous llavis que creia conèixer, tan salvatges i intensos i que ara mateix es veuen tan fràgils i dolços. La pell és més suau del que recordava, potser és per aquesta llum daurada que es cola per la finestra, no ho sé però sembla un altre noi. De sobte, obre els ulls i amb la mateixa tendresa d’abans i amb un somriure em diu: “no et tornaré a deixar escapar, ens estimem, què més cal?” Jo somric, sempre em fa somriure. Sona el despertador, odiosament estrident, obro els ulls i ja no hi és, ha marxat. Suposo que sí que cal alguna cosa més.