Rut Escoda_1r Artístic B E. ANDORRANA DE BATXILLERAT
Els arbres s’interposaven en el meu camí, cada cop em costava més avançar. Quan ja havia perdut l’esperança d’aconseguir-ho, vaig veure una llum entre els arbres, la llum de l’esperança. Amb un últim esforç, per fi vaig arribar al final d’aquell passadís de foscor i l’herba, que abans dificultava el meu pas, va donar lloc a una sorra blanca i fina formada per les llàgrimes d’amors perduts, per les llàgrimes de gent a qui no se’ls havia donat una segona oportunitat. A l’horitzó, el gegant sol que donava vida a la gent d’aquest país de flors, tenyia el cel daurat.