Cristina Moráguez_1r C BATX. INSTITUT ESPANYOL
Sóc dalt d’una muntanya ben alta. Aquí el vent bufa tan ràpid que sembla que hagi d’arrencar tots els avets de soca-rel. Amb una càmera contemplo una vista magnífica de les muntanyes, em sento com si estigués sobrevolant la panoràmica com un trencalòs. El sol il·lumina totes les muntanyes, però no és un sol que escalfi pas, el paisatge és càlid però el vent és gèlid. Captar la preciosa imatge de les muntanyes nevades i com els núvols van tapant la parròquia d’Ordino és tan meravellós que el món s’esvaeix i només resta la presència de la neu que cau suaument damunt del meu cabell. Només em vull perdre, vull volar lluny de tot.