Tot arriba

Maiana Babot_Tle STG LYCÉE COMTE DE FOIX

Dies, hores, minuts, preparant-se. Som pacients, esperem i finalment arriba el dia. Ja estava tot llest, era fosc, arribava el moment. Sona el telèfon: d’aquí a quinze minuts al carrer. La finestra m’espera. Pot haver-hi un possible perill, però me’n sortiré. Em paro, escolto, observo, cap imprevist i els nervis no falten. Surto. Arribo al carrer. Tot bé. La veig, m’està esperant, ens mirem, somriem. Tot està sortint bé. Ens espera un curt trajecte i llarg a la vegada. Ens vénen a buscar, pugem al cotxe i marxem en un ambient immillorable, sona bona música. Arribem a destinació. Ens trobem amb tots… La bona festa ens espera.

Un altre dia

Sandra Massuet_Tle STG LYCÉE COMTE DE FOIX

Sona el despertador. Són les set del matí de dilluns. M’aixeco del llit, em sento estrany. Potser estic malalt. Em preparo. Vaig a la cuina a esmorzar. Veig la meva mare. La saludo però no em fa cas, està bastant trista. Amb el pare discuteixen bastant. Agafo alguna cosa per menjar i me’n vaig cap a l’escola. Quan arribo, vaig cap als meus companys. Els saludo però ells tampoc em parlen. Potser estan enfadats a mi? Sona la campana i anem tots cap a classe. M’assec al meu lloc. El professor comença a passar llista. Quan arriba al meu nom, no el diu i molts dels meus companys comencen a plorar. He mort?