Dia: 28 d'abril de 2012

Joshua Bagur_4t A secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Una tarda d’hivern que feia fred i plovia molt, els meus amics i jo vam decidir quedar i donar un tomb per la ciutat. Jo vivia una mica lluny, així que no tenia altre remei que agafar l’autocar per arribar on els meus amic m’estaven esperant. Vàrem voltar pels carrers més coneguts i gairebé no hi havia ambient, la gent devia estar a casa seva resguardant-se de la pluja. Quan ja va ser hora d’anar a casa els meus amic em van acompanyar a la parada d’autocar, va tardar una mica. Al final va arribar, encara no havia parat de ploure i la carretera estava una mica glaçada. Em vaig adormir i mai més em vaig poder tornar a despertar.

Silvia Gancedo_4t A secundària ESCOLA ANDORRANA ENCAMP

Inspiro profundament i obro els ulls. Només veig fulles, de tots els colors, que llisquen pels arbres i després de seguir un llarg recorregut ballant amb el vent, arriben al terra i envaeixen el carrer. És com si tot seguís el ritme dels nostres cors que avui bateguen com mai. El riu, al nostre cantó, canta una simfonia que li dóna al moment un to màgic. L’agafo de la mà i m’abraça. El trobava a faltar, i molt. Em sento lliure, estúpidament feliç. Vull parar el temps, congelar el moment i tancar-lo en una ampolla. Sé que desapareixerà… Parpellejo. És fosc i encenc la llumeta de la tauleta de nit. No hi és, ha desaparegut, ho sabia.