Dia: 2 de maig de 2012

Fàtima Fouzi_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

Estava assegut, prenent un Chateaux La Tour a la terrassa d’un bar. Esperant impacientment l’Elena, el meu primer i únic amor. Em va dir que després de la visita a l’hospital quedaríem. Al bar estaven de reformes, hi havia una bastida per pintar la façana del bar. Unes posts van trencar-se i amb l’impuls va caure un pot de pintura. Amb la mala sort que em va caure sobre. Després del desastre, l’Elena va arribar i va començar a riure sense parar i els dos vam esclatar de plors d’alegria. Feia temps que no la veia tan feliç, des del dia que li van diagnosticar càncer. Tornaria a estar xop mil cops per veure-la un sol cop somriure.

Miloud Bensalah_BTS A LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordo el meu pare, cada vegada que veig el seu escriptori, amb la seva magnífica ploma i aquesta particular olor a paper vell. En aquests moments quan em trobo en la seva habitació, em sento el nen més feliç del món, em sento protegit i estimat. Aleshores la meva imaginació i creació comencen a donar els seus fruits. I així és com comença el viatge a l’ultramón on puc contactar amb el meu pare que tant estimo i va haver de deixar-me massa d’hora. El moment de retrobada és fantàstic, molt emotiu, ell m’agafa a braços i comencem a jugar junts. Malauradament aquests moments acaben quan la meva imaginació s’esfuma i retrobo la realitat.