Dia: 4 de maig de 2012

Alba Puigcercós_4t B COL·LEGI JANER

Són dos quarts de set de la tarda. Tot ja és fosc i fa molt de fred. Camino per l’avinguda comercial agafada de la mà del meu menut germà. La gent va molt abrigada. Els enamorats passegen abraonats formant-se entre tots dos un abrigall que els minva els petons freds dels seus llavis glaçats. Una botiga crida l’atenció del meu germà. Jo m’aturo a l’aparador; el vidre em delata que un home dar­rere meu m’està mirant. Em giro. El miro. No el conec. Em somriu. Li torno la jugada. Espero una paraula. Jo tampoc no dic res. Moment de silenci absolut. Torno a sentir l’escalfor de la mà del meu germà. Noto una cosa freda als ulls, és un floc de neu.

Anna Sánchez Ribas_4t B COL·LEGI JANER

Tot just m’acabava d’adormir i em va venir l’escena de la creació de Frankenstein a la ment. El fet que estigui format per parts del cos de vés a saber tu qui, sempre m’ha inquietat, i quan el representen és de color verd! Algú em podria dir, si us plau, la nacionalitat de la gent verda? Penso que quan descobreixin la malaltia de Walt Disney i el vulguin descongelar, per unir el cap i el cos hauran de trucar al creador de la bèstia, que ja té pràctica a ajuntar parts del cos i donar vida. De fet he arribat a la conclusió que els claus de les temples del monstre són per conduir millor l’electricitat dels llamps que el van fer viure.