Dia: 8 de maig de 2012

Marc G. de Urrutia_1r A ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Hi havia una vegada un llenyataire que va quedar en cadira de rodes després de tenir un accident laboral. El llenyataire pretenia seguir el mateix ritme de vida que abans, però els seus amics, en veure les seves intencions, li van aconsellar que es busqués altres amics amb la mateixa discapacitat que ell amb qui compartir aficions i passar més temps, perquè la seva condició física no els permetia segons quines activitats col·lectives. El llenyataire no va interpretar el missatge del tot bé: va agafar la serra i va tallar les cames als seus amics.

Anna Moliné_1r A ARTÍSTIC ESCOLA ANDORRANA BATXILLERAT

Són unes notes de piano, lentes. A poc a poc augmenten de velocitat. Tot el meu cos s’està movent a un ritme frenètic i la respiració se m’accelera. Dins meu, el cor i el cervell s’han unit per colpejar al mateix ritme que la percussió. Ja no veig res al meu voltant, sóc jo en el no res. La velocitat disminueix i el piano torna a ser el protagonista. Em moc suaument, com si fos dins l’aigua i sonen les últimes notes. Recupero la respiració, però no puc aixecar els ulls del terra. Lentament m’incorporo i miro al davant. Hi ha sis persones mirant-me atentament, amb els rostres inexpressius. Però m’ha semblat veure l’ombra d’un somriure.