Dia: 13 de maig de 2012

Vanessa García_CAP 1 Lycee comte de Foix

Aquell dia la Xènia no va poder dormir. Tenia al cap aquell noi enigmàtic que va conèixer a la festa del seu poble. Ella feia temps que buscava una mica de felicitat i aquell dia, no se sap per què, la va trobar. Va ser a l’instant en què les seves mirades es van creuar. Però ella no sabia res d’ell, ella pensava que mai més el tornaria a veure. Però un dia qualsevol, la Xènia va passar pel parc i es va trobar una baralla. Es va apropar a veure què passava i de sobte la van trepitjar. Qui era? Era l’Eric, aquell noi que no la deixava dormir.

Marcia Martins_CAP 1 Lycee comte de Foix

Una persona quan està trista no sap què fer, és trist saber que estimes algú i no el pots tenir. És trist quan una persona deixa de somriure. Quan deixes de veure les coses como eren abans, i sobretot és molt trist quan perds algú que t’estimaves molt i saps que mai tornarà. No sempre tot surt bé a la vida però amb les coses que passen se n’aprèn molt. M’agradaria que estiguessis al meu costat però en aquest món no es pot tenir tot el que volem. Per això aquí explico el que sento per tu. Ets una de les coses més boniques que hi a al món; ets fàcil d’estimar, fàcil de trobar però difícil d’oblidar. T’estimo.