Lluís Ferreira_2n DEP MICRO FORMACIÓ PROFESSIONAL
Esperava, juntament amb els meus germans. En començar el col·legi, un infant em va venir a buscar i se’m va endur a casa. Des d’aquell dia, em portava al col·legi perquè pogués escriure. Fer lletres, fer números, fer dibuixos, resoldre problemes, escriure poemes… Però, va arribar un dia que es va acabar el curs, les vacances d’estiu van irrompre en la meva vida: ara el nen mira la televisió, juga amb la pilota, fa castells de sorra a la platja… Em miro el nen i penso que he perdut el sentit; ell ja no m’agafa gairebé mai, em té sol i trist dins un portallapis; cap línia, cap dibuix, cap poema. Potser recuperaré la identitat, en un proper curs?