Dia: 19 de maig de 2012

Clàudia Crespo_2nBACPRO com. LYCÉE COMTE DE FOIX

“Odi”. Tothom parla d’aquesta paraula. Una paraula simple, de poques lletres, fàcil de pronunciar. Provocant un sentiment, una emoció, ressentiment. Seguit de l’odi, la venjança. De qui és decisió perdonar o no? Teva. “Odi”, paraula que pronunciada es pot tornar en contra teva, després te’n penedeixes i no pots tornar enrere. “Odi”, sentiment que et queda marcat a la consciència, fàcil de pronunciar-lo, difícil d’oblidar-lo. Amistats, parelles, famílies, desapareixen, causa? “L’odi”. Vigila el que dius, pensa, parla, expressa’t, després “l’odi” es converteix en venjança, llavors el que és irrecuperable és la confiança.

Noelia Bessa_2nBACPRO comerç LYCÉE COMTE DE FOIX

I aquí estic jo un altre cop, assegut en aquesta plaça amb el meu únic company, el meu estimat Jaco. Torno a prendre un glopet de la meva copa, des que va marxar que no tinc una altra cosa a fer. Vam passar tant de temps aquí, hi ha tants records que no em puc ni moure de la cadira. Cada cop que passa un nen me’n recordo, del nostre Ivan, ara ja és gran i quasi no em ve a veure. Un altre glopet, miro al costat i una nena petita ve corrent a mi, però jo no la conec, es veu feliç. S’atura davant meu, em mira, i sense dir res em fa una abraçada. Feia tant de temps que ningú ho feia que ja no sabia ni el que es sentia.