Dia: 21 de maig de 2012

Sara da Silva_2n BPSE FORMACIÓ PROFESSIONAL

El terra del saló és ple de restes de tot allò que he menjat al matí. Les cortines tapen tots els vidres perquè al car­rer fa un dia de sol i no m’interessa passar calor. Engego la televisió. Hi surt una persona asseguda al sofà amb un bol de patates fregides a la dreta i una Coca-cola a l’esquerra. Vaig canviant de canal perquè m’avorreixo però a tots hi veig repetida la mateixa cara demacrada i sense alegria. Decideixo jugar a la Wii per entretenir-me una mica. En aquest moment arriba la mare i em diu: estimat, la televisió s’ha espatllat. De cop, m’adono que tota l’estona he estat mirant el mirall de la meva vida.

Andrea Cravinho_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Buscar un camí és difícil quan cap llum t’il·lumina, la mentida t’agafa, i la tristor, la ràbia i la impotència t’envaeixen. No poder avançar. No poder canviar. No poder decidir! Acatar les normes dels altres i viure amb aquesta dolça amargor d’un dur camí que no porta enlloc. Seguir endavant envoltat de quelcom que deixa un regust desplaent. Veure que la meva opinió no val per a res i que el dret d’expressió s’esvaeix més ràpidament del que volen aparentar. Ràbia que queda en els racons més profunds dels meus sentiments, amagada en llàgrimes i plors que no afloraran.