Aida Romero_1r C batxillerat COL·LEGI SANT ERMENGOL
Ho havia d’admetre. Sí, estava molt nerviosa. Només havia d’esperar 10 minuts. Però passaven tan lents. Vaig provar de distreure’m mirant per la finestra. Mirant sense veure-hi res, ja que al meu cap ressonava insistent el tic-tac del rellotge, i el bum-bum accelerat del meu pols. Semblava que bateguessin alhora. Tenia un sentiment de fracàs que em feia estar neguitosa. La porta s’obrí. No podia creure el que em deien. Van desaparèixer els nervis, la por i els sentiments negatius per donar pas a un de nou: satisfacció. Per fi! Al cinquè intent havia aprovat el carnet de conduir.