Kyla Serres_1r SB LYCÉE COMTE DE FOIX
No puc dormir. Un munt de coses entren i surten del meu cap. Penso en aquell dia horrible, no paro de donar voltes al llit, quan de sobte veig una ombra: és la meva mare, està dreta davant meu: va vestida de blanc. No em puc moure, feia tant de temps que no la veia! M’aixeco lentament, tinc por que marxi. Estiro el braç, les nostres mans estan juntes, però no sento res: són com si fossin de fum i a poc a poc, la seva mà desapareix. No la vull tornar a perdre, l’abraço però no ho nota i de sobte estic sola. Obro els ulls estic al meu llit com si res hagués passat, era tot un somni, la meva mare va morir l’any passat i mai tornarà.