Dia: 27 de maig de 2012

Jean Paul Cortés_4t B INSTITUT ESPANYOL

Ara estic aquí, escrivint, pensant en com omplir aquest treball, escric sense pensar, sense tenir la més remota idea de com acabarà aquest relat, podria acabar ara amb aquest punt. Però també podria continuar, continuar fins que trobi de veritat un final per a aquesta història, però això no importa, no importa que jo posi el punt final, perquè ets tu el que llegeixes, ets tu el que amb la teva imaginació decideix el que vol i sempre busca el final apropiat, el de veritat, el que importa, el final que sempre has desitjat. Escolta’m, ara et toca a tu transformar el punt final en un punt i a part i posar-lo quan la teva ment cregui més convenient.

Florencia Rivero_4t B INSTITUT ESPANYOL

Em sentia trist. No tenia ganes de viure i vaig sortir a passejar. Volia mirar l’últim raig de sol que s’amagava a l’horitzó, aquell que solia acomiadar amb la mare. De sobte, un gos va aparèixer al meu costat olorant-me el peu. Em va agradar, encara que sembli estrany. Agraïa molt la seva companyia. Em vaig asseure sobre l’herba mullada i el vaig acariciar. Tenia una pell suau que em va atrapar fins a l’eternitat. Aquest ésser humil canvià la meva existència. Va ser des d’aquell moment que vaig creure en la força del destí. Un fil invisible que ens enllaça amb la funció d’alterar les nostres vides i de fer-nos feliços per sempre.