L’oportunitat

Andrea Antich_2n D LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja no sabia què dir, ja no sabia què fer! El fet era que m’acabaven de trucar per telèfon per informar-me que el meu germà era mort. Jo no m’ho podia creure. L’última vegada que ens havíem vist havíem discutit, com féiem molt sovint.En aquest moment vaig sentir com el món em queia a sobre, com tot el que m’envoltava es feia bor­rós i desapareixia. Però, de sobte em vaig despertar, i em vaig adonar que tot això només havia estat un malson, i des de llavors, ja no discuteixo amb el meu germà. M’he adonat com n’és d’important en la meva vida i que per molt que en certs moments ens odiem, no podríem viure l’un sense l’altre.

Sacrifici

Johana Heinzelmeier _2n D LYCÉE COMPTE DE FOIX

Sóc un cos sense ànima. Me la van treure quan la mare em va abandonar. Des de llavors he viscut dins d’un hivernacle. Sóc com una nina de porcellana que tots eviten de por de trencar-la, em sento sola en la meva presó de vidre. De petita la mare sempre em contava la llegenda d’un àngel de sang pura que havia de ser sacrificat per restablir l’equilibri al món. Aquest es va enamorar d’un dimoni i va voler trobar un sentit a la vida. L’àngel va ser sacrificat, però, va conèixer l’amor i va poder desplegar les seves ales. A mi, les ales me les van prendre i mai més podré esperar desplegar-les. Moriré, sacrificada per restablir el món.