Dia: 3 de juny de 2012

Anna Serra_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Naixem i no ens queixem perquè no ens regalen un rellotge. Tenim el biològic. Sí, tot comença i… un dia rere l’altre; ara bé, per sort o desgràcia, només dura 24h. Sempre estem pendents del temps, del maleït temps i el temps passa i nosaltres l’ignorem. Creiem que podrem fer totes les coses que desitgem: formar una gran família, tenir una bona feina i ser el millor en tot; però no ens enganyem la vida passa més ràpid del que nosaltres imaginem, perquè ara esteu llegint això i mentre ho feu, torneu a mirar el rellotge i aquest maleït temps ja no tornarà a ser igual.

Andrea Cravinho_2n DEP ECP FORMACIÓ PROFESSIONAL

Em tenia un jove a les mans i em posà dins la butxaca. Vaig sortir-ne, i era en un garatge. Hi havia gent i instruments. Admirava el panorama entre les cordes d’una guitarra. Felicitat. L’endemà, un concert. Una cançó rere l’altra. No podia més i em van llençar. La gent marxava i només quedaven els organitzadors. Una adolescent em va escombrar, em recollí, em netejà i em foradà. Em va passar un cordill i se’m va penjar al coll. Aquella nit fou única per a aquella noia. Una pua com jo desperta sentiments molt profunds. Sempre recordo aquella data tan especial.