Dia: 9 de juny de 2012

Judith Gea_1r ES LYCÉE COMTE DE FOIX

Recordes quan les decisions importants es prenien amb “pitopito gorgorito dónde vas tú tan bonito? A la era verdadera pim pom fuera”. Quan podíem parar les coses, quan amb un senzill “no val” tot desapareixia, quan els errors s’arreglaven dient “comencem de nou?”, quan la major desil·lusió era d’haver estat elegit l’últim a l’equip del col·le. O aquell crit de “ruc l’últim!” que ens feia corre com bojos fins que el cor ens sortia pel pit. Totes aquestes coses senzilles ens feien feliços, no necessitàvem res més. Els anys passen i l’únic que ens queda són els records d’aquells anys. No hem d’oblidar mai el nen que portem dins!

Karim Nafei_1r ES LYCÉE COMTE DE FOIX

El Joan i el David planejaven atracar un banc, just quan estiguessin a punt de tancar, només els faltava un cotxe per a la fugida. El Joan faria la feina perillosa mentre el David s’esperava fora. El Joan entra al banc apuntant amb la pistola els treballadors, omple la bossa de bitllets i surt corrent. Es dirigeix a un cotxe parat en un pas de vianants, fa baixar el conductor, un avi que es resisteix abandonar el seu cotxe. El Joan li dispara sense pensar-ho i fuig. Els dos amics es retrobem per repartir-se els diners i es diuen adéu. A l’endemà, el David rep una trucada de la seva mare dient-li que havien matat el seu avi.