Dia: 22 de juny de 2012

Florencia Pozuelos_1r B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT

Cada any el mateix, el comiat. Arribo a l’estació d’autobusos. Sé que falten 35 minuts per anar-me’n. Estaré 12 hores a l’autobús i després volaré cap a Barcelona, 13 hores més d’inaguantable avorriment. Els quatre avis són amb mi, ells mai em fallen. Sé que em trobaran a faltar fins a l’estiu vinent. Falta que arribi ell. M’ha dit que enguany vindrà a acomiadar-se, no com els altres anys que m’havia dit el mateix i mai va aparèixer. Suposo que porta malament el fet que visqui molt allunyat d’ell. Jo el que porto malament és tenir un pare que mai s’ha preocupat per mi. L’absència d’una persona fa que es valori la seva presència.

Elena González Almeida _1r B INSTITUT ESPANYOL BATXILLERAT

La mare no para de cridar. Jo estic al meu llit amb els cascos de música posats a tot volum per no escoltar-los un altre cop. Tots els dies tenen un motiu nou per discutir a casa. Jo ja n’estic tip. No aguanto els crits i quan el pare posa la mà a sobre a la mare encara menys. En aquests casos, sí que no sé què he de fer. Vaig intentar impedir-ho un dia i em recordo que el pare també em va pegar a mi i després res, tot es va enfosquir… He parlat d’això amb els meus amics de l’escola i m’han dit que algunes vegades també passa el mateix a casa seva. Ho veuen natural. Però, la mare em fa pena, no es mereix que la tractin així.