Rui Carlos Vaz_3r A INSTITUT ESPANYOL
Avui, al carrer, veig una dona prima, rossa i bastant alta que em resulta familiar. De sobte, se m’apropa i em diu que ha passat molt de temps des de l’última vegada que ens vam veure. Llavors, m’adono que havia estat la meva professora quan tenia tres anys i de com d’important va ser aquesta dona per a mi. Després dels onze anys que ha passat encara es recorda del nostre nom i no és com molta gent que està amb tu durant un any i després ja fa com si no et conegués i com si mai t’hagués parlat. Avui, m’he adonat que no totes les persones són iguals, que per a algunes sempre quedaràs a la seva memòria i per a altres només ets un conegut.